Beneficis de la diatèrmia
Els resultats recollits amb la diatèrmia la converteixen en un dels tractaments més revolucionaris dels últims temps. Les seves aplicacions s’estenen a la fisioteràpia, rehabilitació, medicina esportiva i traumatologia, així com un important complement a la cirurgia i als tractaments farmacològics. La diatèrmia actua sobre la dermis profunda mentre que la radiofreqüència ho fa a nivell més superficial.
La diatèrmia aconsegueix restablir la producció de col·lagen del propi organisme naturalment. Amb l’administració d’ones de baixa freqüència i la conseqüent resistència dels teixits al moviment dels elèctrodes, aconseguim un escalfament local i profund entre 3 i 5 graus centígrads. Aquesta acció tèrmica accelera el metabolisme de la cèl·lula. La retracció del col·lagen assegura la tonificació tissular. Això es tradueix a la regeneració de teixit.
Al estimular la producció del col·lagen es formen noves fibres, més flexibles, que substitueixen a las envellides. Els efectes comencen a ser visibles pocs dies desprès de la seva aplicació. No obstant es recomana una teràpia setmanal durant 2 o 3 mesos per una manifestació més holística y definitiva.
Es tracta d’un tractament segur, no invasiu, amb poques contraindicacions i mínims efectes secundaris. Està desaconsellat en cas de miocardiopatia severa i infecció aguda o també si portem marcapassos.
Ens servirà per:
– Millorar la micro circulació, el reg sanguini, reduint els temps de reabsorció dels hematomes.
– Activar el metabolisme i la nutrició cel·lular al estimular la formació del col·lagen i l’elastina.
– Afavorir el drenatge limfàtic i la migració de fibroblasts. Redueix ràpidament els edemes.
– Facilita la regeneració cel·lular.
– Difuminar taques, cicatrius, estries,…
– Per accelerar la consolidació de fractures.
– Per agilitzar la cura de contractures musculars o esquinços.
– Per combatre els edemes i la inflamació.
– Per extraure càlculs.
– Per millorar la penetració de fàrmacs ionitzables, potenciant l’efecte del massatge.
La diatèrmia va ser introduïda a Espanya com a tractament analgèsic, antiinflamatori i antiespasmòdic pel doctor Celedonio Calatayud al 1910. Com a tècnica inductiva segueix molt utilitzada en l’actualitat per tractar l’artritis i les malalties reumàtiques a fisioteràpia (tecarteràpia).
Cristina Cortés de Olano.
Osteòpata, fisioterapeuta.